LA MÚSICA ALEATÒRIA

Es tracta d'una de les tendències sorgides a la segona meitat del segle XX.

És la música basada en elements no regulats per pautes establertes. La improvisació hi té un paper molt important. Són peces aleatòries, tal com el seu nom indica, amb les quals l'intèrpret determina l'estructura final de l'obra que vol tocar.

Els seus principals representants són John Cage, Karlheinz Stockhausen i Luis de Pablo.

Ypsilon, de Stockhausen:
Una mena de flauta o de flautí que fa notes desordenades i estridents. També sonen altres elements, com cascavells.

Music of changes, de John Cage:
Un piano, en alguns moments semblen cops sobre les tecles

:


Concert de cambra, de Luis de Pablo
Instruments de vent i de corda que contrasten molts aguts i creus, a ràpida velocitat i tocs sobtats.