dissabte, 10 de gener del 2015

DVORÁK




Nom complet: Antonín Leopold Dvorák

Anys de naixement i mort: 1841 - 1904

Lloc on va néixer: Nelahozeves, Imperi Austríac (actual República Txeca)

Inicis en el món de la música, què feia quan era nen: De petit va rebre classes de música, concretament a la localitat de Zlonice. Va aprendre a tocar el violí, el piano i l'orgue. Amb 16 anys va començar a estudiar a l'Escola d'Orgue de Praga (residint a casa del seu oncle i fins als 18 anys).

Llocs on va estar: Zlonice (infantesa), Praga (on va residir des del 1857), Anglaterra (en 9 ocasions, la primera el 1884), Sant Petersburg (1890), Moscú (1890), Bohèmia (1891), Nova York (1892 - 1895).

Alguna referència sobre la seva família relacionada amb el món de la música: No hi ha cap referència musical important en la seva família, que era de classe mitja. El seu pare, Frantisek Dvorák, tenia un petit establiment hoteler. 

Instruments que tocava: Violí, piano i orgue.

Feines que va fer: Intèrpret d'orgue a l'església de Sant Adalbert de Praga i a l'orquestrina de Karel Komzák, compositor.

Número d’obres de cada tipus: 50 obres de música solista, 55 obres de música orquestral, 7 misses, 25 obres de música de cambra, 40 obres de música vocal, 14 òperes, 15 obres de música coral.

Obres seves que es coneixen amb noms: Simfonia número 1 (The bells of Zlonice), Concert per a violoncel en la major, Stabat Mater (religiós), Danses eslaves, El jacobí (òpera), El diable i la Catalina (òpera).

Lloc de la seva mort: Praga

Una obra de Dvorák: El Jacobí. Es tracta d'una òpera estrenada el 12 de febrer del 1889 al Teatre Nacional de Praga. El llibret original està escrit en txec per Marie Červinková-Riegrová, basat a la seva vegada en la història "A la cort ducal" d'Alois Jirásek. L'òpera consta de 3 actes i Dvorák li tenia molta estima, doncs el protagonista és professor de música (que a ell li recordava al seu antic professor de música, Antonin Liehmann). Hi ha 9 personatges: 2 baixos, 2 barítons, 2 sopranos, 2 tenors i 1 contralt. Actualment es representa molt poc.

Versió filmada de "El jacobí" del 1974:



divendres, 9 de gener del 2015

XOSTAKÓVITX



Nom complet: Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx

Anys de naixement i mort: 1906 - 1975

Lloc on va néixer: Sant Petersburg, Rússia

Inicis en el món de la música, què feia quan era nen: Dmitri va ser un nen prodigi que va destacar de seguida al piano i en composició. La seva família estava ficada al món de la cultura i la política, i ell mateix va escriure alguna obra recordant els morts per la revolució del 1917 quan era adolescent. Amb 16 anys va ingressar al Conservatori de Petrograd, on va aprendre de la mà d'Alexánder Glazunov. Amb 19 anys va aconseguir la fama.

Llocs on va estar: Petrograd (1922), Kúybishev (octubre 1941), Moscú (1943), Estats Units (1949).

Alguna referència sobre la seva família relacionada amb el món de la música: No tenia familiars coneguts en el món de la música, però eren intel·lectuals amb coneixements culturals, cosa que va empènyer el jove Dmitri.

Instruments que tocava: Piano.

Feines que va fer: Compositor, pianista.

Número d’obres de cada tipus: 16 simfonies, 6 concerts, 25 suites, 15 obres simfòniques vàries, 16 quartets de corda, 12 obres de música de cambra, 17 obres per a piano, 9 òperes, 4 ballets, 36 obres per a cinema, 13 obres de música incidental, 13 composicions corals, 29 obres vocals i 16 orquestracions. 

Obres seves que es coneixen amb noms: Vint-i-quatre preludis i fugues (1951), El nas (1928), Lady Macbeth de Mtsensk (1932), Els jugadors (1942), Suite per a orquestra de jazz número 2 (1938), les seves 16 simfonies (1924-1975).

Lloc de la seva mort: Moscú

Una obra de Xostákovitx: El nas. És una òpera satírica de l'any escrita entre el 1927 i el 1928 i estrenada el 1930. Es forma de tres actes que sumen 1h 45min i el llibret va ser escrit en rus per Xostákovitx amb l'ajuda de Yevgeny Zamyatin, Georgy Ionin i Alexander Preis. L'argument, basat en una història escrita per Nikolai Gogol, explica com el nas d'un oficial de Sant Petersburg (Kovalyov, baríton) s'escapa de la cara on estava enganxat i emprèn una vida independent. Hi ha molta música folclòrica, cànons i quartets. L'òpera va ser estrenada el 18 de gener del 1930 al teatre Maly Operny de Leningrad. En el seu moment no va rebre unes crítiques massa bones per part d'altres músics, però avui en dia és considerada una de les obres més grans de Xostakóvitx, plena de talent. 

Aquí podem veure un fragment de l'òpera, representada al Metropolitan Opera el 2013. El protagonista està en una catedral i canta, decebut per la pèrdua del seu nas (l'altre home que canta, que està posat a certa altura, representa que és el nas, així que veiem que realment és una obra satírica i estranya).