DVORÁK

Nom complet: Antonín Leopold Dvorák

Anys de naixement i mort: 1841 - 1904

Lloc on va néixer: Nelahozeves, Imperi Austríac (actual República Txeca)

Inicis en el món de la música, què feia quan era nen: De petit va rebre classes de música, concretament a la localitat de Zlonice. Va aprendre a tocar el violí, el piano i l'orgue. Amb 16 anys va començar a estudiar a l'Escola d'Orgue de Praga (residint a casa del seu oncle i fins als 18 anys).

Llocs on va estar: Zlonice (infantesa), Praga (on va residir des del 1857), Anglaterra (en 9 ocasions, la primera el 1884), Sant Petersburg (1890), Moscú (1890), Bohèmia (1891), Nova York (1892 - 1895).

Alguna referència sobre la seva família relacionada amb el món de la música: No hi ha cap referència musical important en la seva família, que era de classe mitja. El seu pare, Frantisek Dvorák, tenia un petit establiment hoteler. 

Instruments que tocava: Violí, piano i orgue.

Feines que va fer: Intèrpret d'orgue a l'església de Sant Adalbert de Praga i a l'orquestrina de Karel Komzák, compositor.

Número d’obres de cada tipus: 50 obres de música solista, 55 obres de música orquestral, 7 misses, 25 obres de música de cambra, 40 obres de música vocal, 14 òperes, 15 obres de música coral.

Obres seves que es coneixen amb noms: Simfonia número 1 (The bells of Zlonice), Concert per a violoncel en la major, Stabat Mater (religiós), Danses eslaves, El jacobí (òpera), El diable i la Catalina (òpera).

Lloc de la seva mort: Praga

Una obra de Dvorák: El Jacobí. Es tracta d'una òpera estrenada el 12 de febrer del 1889 al Teatre Nacional de Praga. El llibret original està escrit en txec per Marie Červinková-Riegrová, basat a la seva vegada en la història "A la cort ducal" d'Alois Jirásek. L'òpera consta de 3 actes i Dvorák li tenia molta estima, doncs el protagonista és professor de música (que a ell li recordava al seu antic professor de música, Antonin Liehmann). Hi ha 9 personatges: 2 baixos, 2 barítons, 2 sopranos, 2 tenors i 1 contralt. Actualment es representa molt poc.

Versió filmada de "El jacobí" del 1974:

XOSTAKÓVITX

Nom complet: Dmitri Dmítrievitx Xostakóvitx

Anys de naixement i mort: 1906 - 1975

Lloc on va néixer: Sant Petersburg, Rússia

Inicis en el món de la música, què feia quan era nen: Dmitri va ser un nen prodigi que va destacar de seguida al piano i en composició. La seva família estava ficada al món de la cultura i la política, i ell mateix va escriure alguna obra recordant els morts per la revolució del 1917 quan era adolescent. Amb 16 anys va ingressar al Conservatori de Petrograd, on va aprendre de la mà d'Alexánder Glazunov. Amb 19 anys va aconseguir la fama.

Llocs on va estar: Petrograd (1922), Kúybishev (octubre 1941), Moscú (1943), Estats Units (1949).

Alguna referència sobre la seva família relacionada amb el món de la música: No tenia familiars coneguts en el món de la música, però eren intel·lectuals amb coneixements culturals, cosa que va empènyer el jove Dmitri.

Instruments que tocava: Piano.

Feines que va fer: Compositor, pianista.

Número d’obres de cada tipus: 16 simfonies, 6 concerts, 25 suites, 15 obres simfòniques vàries, 16 quartets de corda, 12 obres de música de cambra, 17 obres per a piano, 9 òperes, 4 ballets, 36 obres per a cinema, 13 obres de música incidental, 13 composicions corals, 29 obres vocals i 16 orquestracions. 

Obres seves que es coneixen amb noms: Vint-i-quatre preludis i fugues (1951), El nas (1928), Lady Macbeth de Mtsensk (1932), Els jugadors (1942), Suite per a orquestra de jazz número 2 (1938), les seves 16 simfonies (1924-1975).

Lloc de la seva mort: Moscú

Una obra de Xostákovitx: El nas. És una òpera satírica de l'any escrita entre el 1927 i el 1928 i estrenada el 1930. Es forma de tres actes que sumen 1h 45min i el llibret va ser escrit en rus per Xostákovitx amb l'ajuda de Yevgeny Zamyatin, Georgy Ionin i Alexander Preis. L'argument, basat en una història escrita per Nikolai Gogol, explica com el nas d'un oficial de Sant Petersburg (Kovalyov, baríton) s'escapa de la cara on estava enganxat i emprèn una vida independent. Hi ha molta música folclòrica, cànons i quartets. L'òpera va ser estrenada el 18 de gener del 1930 al teatre Maly Operny de Leningrad. En el seu moment no va rebre unes crítiques massa bones per part d'altres músics, però avui en dia és considerada una de les obres més grans de Xostakóvitx, plena de talent. 

Aquí podem veure un fragment de l'òpera, representada al Metropolitan Opera el 2013. El protagonista està en una catedral i canta, decebut per la pèrdua del seu nas (l'altre home que canta, que està posat a certa altura, representa que és el nas, així que veiem que realment és una obra satírica i estranya).

RESPIGHI

Nom complet: Ottorino Respighi

Anys de naixement i mort: 1879 – 1936

Lloc on va néixer: Bolonya, Itàlia

Inicis en el món de la música, què feia quan era nen: Respighi era fill d’un professor de piano, així que es va introduir en el món de la música de ben petit. Va començar a estudiar violí i composició a Bolonya als 8 anys, i més tard va estudiar viola. Als 12 anys va ingressar al Liceu Musical “G. B. Martini”. A Sant Petersburg, va aprendre de Rimsky- Korsakov professor i gran influència per a Respighi. Més tard va estudiar també amb Max Bruch a Berlín.

Llocs on va estar: Bolonya, Sant Petersburg, Berlín, Roma (1913)

Alguna referència sobre la seva família relacionada amb el món de la música: El seu pare era professor de piano, però no va ser conegut.

Instruments que tocava: Violí i viola.

Feines que va fer: Compositor, director d’orquestra i musicòleg.

Número d’obres de cada tipus: 8 òperes, 9 obres simfòniques, 1 sonata per a violí i piano, 1 concert per a piano, 1 toccata per a piano i orquestra, 1 obra coral, 1 suite de ballet.

Obres seves que es coneixen amb noms: Les fonts de Roma (Obra simfònica del 1916), Els pins de Roma (Obra simfònica del 1924), La Flama (Òpera del 1934),

Lloc de la seva mort: Roma

Una obra de Respighi: Els pins de Roma. És una obra simfònica composada l'any 1924. És una de les seves principals obres. Consta de 4 moviments: Els pins de Vil·la Borghese, Pins a prop d'unes catacumbes, Els pins de Gianicolo i Els pins de Via Appia. A cada moviment s'hi representen escenaris de diferents llocs de Roma on hi ha pins al llarg del dia. 

Aquesta és la primera part. Sona majestuosa i alegre (representa un grup de nens jugant a ser soldats a Vil·la Borghese). Hi té especial protagonisme la secció vent.

A L'ESMUC (escola de música de Catalunya)

Natalia, Shuany i Sabina

Enquesta realitzada a un estudiant:

NOM: Guillem Ruiz Brichs

EDAT: 19 anys

NACIONALITAT: Catalana

QUINS ESTUDIS REALITZES A L'ESMUC: Segon curs d'interpretació de percussió

QUIN O QUINS INSTRUMENTS SAPS TOCAR: Tots els instruments de percussió i el piano

A QUINA EDAT VAS COMENÇAR ELS ESTUDIS MUSICALS: Als 3 anys

COM VEUS EL FUTUR PROFESSIONAL DELS MÚSICS: Complicat, però com tots

COMPOSITORS PREFERITS: Beethoven, Txaikovski, Xenakis

QUINA OBRA MUSICAL ENS RECOMANARIES: "Pins de Roma", de Respighi

Fotografies de l'ESMUC:

Aula col·lectiva:

Cabina d'enregistrament:

Aula d'orquestra:

ELS "IN CRESCENDO" A L'INSTITUT

El passat dia 9 de desembre del 2014, part de la coral de Granollers "In Crescendo", participant en el programa de TV3 (Oh, Happy Day) van venir a visitar-nos a l'institut.

La coral està formada per un grup de 13 joves d'entre 16 i 24 anys (9 noies i 4 nois) encara que, per temes d'horaris, només van poder venir-ne 8 (6 noies i 2 nois).
Durant la xerrada, que va durar 1h (van fer dues sessions per als de 4t, els de 3r i els de 1r), ens van explicar vàries coses.
Per començar, ens van explicar que la coral va ser creada tan sols dues setmanes abans de l'inici del programa, especialment per a participar-hi. Els seus components ja eren coneguts entre ells i feien cant cadascú per la seva banda, però ha estat amb aquesta experiència que s'han unit molt més. 
Ens van ensenyar el seu mètode per a escalfar, que fan abans de cantar: amb les mans, es piquen diferents parts del cos i deixen anar aire en forma de "sss...", i fan altres sons vocals, com "ng...". A més, es freguen la cara i el clatell, i ja estan a punt.

També van fer-nos allà mateix algunes representacions, amb l'ajuda només del piano. Primer, ens van cantar la seva versió, amb un gir i toc personal, de "Paf era un drac màgic", la qual no els havien permès de cantar al programa. Va resultar una cosa difícil ja que la van fer amb només 7 veus, 6 femenines i 1 masculina.

Després, ens van mostrar com interpreten ells una cançó i li donen el seu toc personal a través de la cançó "Enjoy the silence", de Depeche Mode. La van construir des de la base. Primer va començar el baix, després tenor, després Alto 2... fins que van acabar ajuntant totes les veus i creant la melodia, ja amb forma. Ens van dir que els agrada combinar cantar amb efectes sonors.

Més tard, van interpretar (amb la nostra ajuda) la cançó "Happy" de Pharrell Williams, fent body-percussion, o sigui simulant bateria picant el seu cos. 

A més, també ens van cantar la cançó "We are human", de The Killers, en català i amb coreografia inclosa.

Algunes altres coses que ens van explicar són: El temps que tenen per a preparar una cançó és molt just, i es tracta d'un procés molt difícil. Tenen una coreògrafa. Abans de gravar el programa, es passen 9h (de 15h a 24h) als edificis de TV3 fent proves i assajos. Per tota la feina que han de fer s'han de veure de 6 a 8 h cada dia (des de fa 4 mesos). Per tant, han de procurar plasmar en 2 minuts d'actuació el treball de quasi 60 hores.

SARAH CHANG

Sarah Chang és una violinista nascuda el 10 de desembre del 1980 i procedent de Filadèlfia, Estats Units.
Chang va ser una nena prodigi. Va començar a tocar el violí amb tan sols 4 anys, i amb 6 anys va ser admesa a l'acadèmia Juillard interpretant el concert per a violí de Bruch.
Amb 8 anys va debutar tocant amb la Filarmònica de Nova York, i poc després, als 9 anys, va convertir-se en la intèrpret més jove en gravar un disc.

Una de les seves últimes interpretacions, els concerts per a violí de Brahms i Bruch ha estat escollida com a una de les 250 millors interpretacions de tots els temps segons la revista Gramophone. 
Chang té prestigi internacional i ha tocat amb les millors orquestres i els millors directors a nivell mundial. Ha viatjat pel món tocant a ciutats tals com Londres, Zurich, Dublín, San Francisco, Los Angeles, Moscú, St. Petersburg... I ha col·laborat amb molts artistes importants, com Pinchas Zukerman, Wolfgang Sawallish, i membres de la Filarmònica de Berlín. 
Ha estat galardonada i premiada en diverses ocasions, i el juny del 2004 va tenir l'ocasió de córrer amb la torxa olímpica a Nova York. 
La seva carrera, de poc més de dues dècades, ha estat plena, completa i reconeguda.

Del 12 al 14 de desembre d'aquest any Sarah Chang estarà a Barcelona, on tocarà, a l'Auditori i amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Amb 10 anys, tocant "La fantasia de Carme", de Saraste



2007, interpretant la primera part del concert per a violí de Dvorak

LA MÚSICA ALEATÒRIA

Es tracta d'una de les tendències sorgides a la segona meitat del segle XX.

És la música basada en elements no regulats per pautes establertes. La improvisació hi té un paper molt important. Són peces aleatòries, tal com el seu nom indica, amb les quals l'intèrpret determina l'estructura final de l'obra que vol tocar.

Els seus principals representants són John Cage, Karlheinz Stockhausen i Luis de Pablo.

Ypsilon, de Stockhausen:
Una mena de flauta o de flautí que fa notes desordenades i estridents. També sonen altres elements, com cascavells.

Music of changes, de John Cage:
Un piano, en alguns moments semblen cops sobre les tecles

:


Concert de cambra, de Luis de Pablo
Instruments de vent i de corda que contrasten molts aguts i creus, a ràpida velocitat i tocs sobtats.